110R (110 Richter)
Origen
Aquesta varietat és el resultat de l’encreuament entre Vitis berlandieri cv. Rességuier n°2 i Vitis rupestris cv. Martin.
Hibridador i any d’obtenció
Franz Richter, 1902.
Resistència a les plagues del sòl
110 R és molt tolerant a la fil·loxera radicular, però la seva resistència als nematodes Meloidogyne incognita i Meloidogyne arenaria és només mitjana.
Adaptació al medi ambient
El 110 R està moderadament adaptat a la pedra calcària i la seva resistència a la clorosi fèrrica és variable segons la varietat en que s’empelta. Pot resistir fins a un 17% de pedra calcària «activa» i un IPC de 30. Tanmateix, el llindar és en realitat només del 5 al 7% quan el Syrah s’empelta sobre el 110 R (i en menor mesura amb el Viognier). Aquest portaempelts està molt ben adaptat a la sequera però és molt sensible a l’excés d’aigua. Està particularment adaptat a sòls secs, pobres, pedregosos, sense o amb molt poca pedra calcària, com ara sòls d’esquist o terrasses antigues.
Interacció amb la varietat de raim i objectius de producció
El 110 R confereix un fort vigor. Aquest portaempelt tendeix a induir una bona fertilitat i retardar el cicle de creixement i la maduració del raïm. De vegades pot afavorir la clorosi. El 110 R funciona molt bé amb Cabernet-Sauvignon, Caladoc, Carinyena, Garnatxa, Marselan, Monastrell, Muscat d’Alexandria i Tempranillo. D’altra banda, donat el risc de clorosi, s’ha d’evitar l’associació amb Syrah quan el contingut de pedra calcària «activa» supera el 5%, ja que el risc de deteriorament augmenta amb aquesta associació. També s’han observat casos d’incompatibilitat amb Pinot Noir.
Si tens interès en un clon o portaempelt concret
Demana pressupost
"*" indicates required fields