1103 Paulsen (1103P)
Origen
Aquesta varietat resulta de l’encreuament de Vitis berlandieri cv. Rességuier número 2 i Vitis rupestris cv. Lot.
Hibridador i any d’obtenció
Federico Paulsen, 1896.
Resistència a les plagues del sòl
1103 P és altament tolerant a la fil·loxera radicular. la seva resistència als nematodes Meloidogyne incognita és moderada i és sensible als nematodes Meloidogyne arenaria.
Adaptació al medi ambient
El 1103 P resisteix fins a un 30% de calcària «total», un 17% de calcària «activa» i un IPC (index de poder clorosant) de 30. La seva resistència a la clorosi fèrrica és moderada. S’adapta bé tant en condicions de sequera com amb sòls humits. El 1103 P absorbeix molt bé el magnesi. A més, s’adapta bé a sòls àcids i té una tolerància força bona als clorurs.
És considerat un dels porta-emepelts més vigorossos que existeix.
Interacció amb la varietat de raim i objectius de producció
El 1103 Paulsen és un portaempelt que confereix un vigor elevat a les varietats empeltades i afavoreix un desenvolupament vegetatiu ràpid, especialment durant els primers anys de plantació.
En general, proporciona produccions elevades, però en sòls molt fèrtils o amb una elevada disponibilitat d’aigua pot provocar un excés de vigor, generar desequilibris entre el creixement vegetatiu i la producció i, en determinades condicions, retardar la maduració del raïm. Per aquest motiu, és important adaptar-ne el maneig a les característiques del terreny i als objectius productius.
Aquest portaempelt també presenta una certa tendència a emetre rebrots des de la
base.
Pel que fa a la compatibilitat amb les varietats, l’empelt amb Syrah ofereix bons
resultats. En canvi, s’han documentat alguns casos puntuals de problemes d’afinitat
amb l’Ull de llebre (Tempranillo).
Si tens interès en un clon o portaempelt concret
Demana pressupost
"*" indicates required fields