Sumoll

Varietat de raïm negre

Origen

Varietat negra autòctona catalana, molt vinculada històricament al Penedès i també present en altres zones vitícoles de Catalunya.
Va ser una de les varietats negres més esteses a Catalunya fins a mitjan segle XX, però després va quedar força arraconada i ara s’està recuperant.

Sinonímies

Sumoll, sumoi, ximoll, somoi, sumoy, saumoll i xemoll són algunes de les formes amb què es coneix aquesta varietat. En alguns contextos també es parla de sumoll negre, i existeix la referència a una subvarietat blanca.

Fenologia

Té un cicle vegetatiu mitjà i una maduració lenta, amb verema sovint cap a finals de setembre o principis d’octubre. La maduració pot ser irregular si no té bona insolació i si es carrega massa el cep.
És una varietat que necessita temps per arribar bé a maduresa fenòlica i equilibrar tanins i acidesa.

Potencial tecnològic

Dona vins de poc color o capa mitjana-baixa, però amb molta frescor, acidesa alta i estructura tànnica notable. Les aromes solen anar cap a fruita vermella fresca, herbes, sotabosc i notes balsàmiques o especiades. Quan es treballa bé, pot donar vins molt personals, amb bona capacitat d’envelliment i un perfil que alguns comparen amb el Nebbiolo o el Gamay. També s’utilitza per fer vins negres, rosats, escumosos i fins i tot vinificacions en blanc amb gran identitat.

Característiques agronòmiques

És una varietat rústica i vigorosa, amb bona adaptació als climes mediterranis i als sòls diversos.
Resisteix bé la sequera i les temperatures elevades, i per això s’adapta força bé a zones càlides i amb poca disponibilitat d’aigua.
Els raïms solen ser allargats, de compacitat mitjana, i les baies són grosses o allargades, amb pell fina i color blau-negre.
Té bona fertilitat, però pot tenir problemes de maduració si no es regula bé la càrrega i la insolació.
És una varietat que, si es treballa correctament al camp, pot donar molt bona expressió territorial i vins molt singulars.

Si tens interès en un clon o portaempelt concret

Contacta'ns