CODI DE BONES PRÀCTIQUES VITÍCOLES

La qualitat d’un vi es pot veure reflectida en el treball dels professionals que tenen cura del producte des del camp passant pel celler fins arribar a la copa del consumidor final.

Des que es planta una vinya fins que s’obté el primer raïm, és un llarg camí. Aquest procés sempre ha d’anar acompanyat d’unes bones pràctiques vitícoles de caràcter tècnic. És un element fonamental per a la consecució d’un sistema de producció vitícola de qualitat respectuós amb el medi ambient.

Aquestes bones pràctiques aplicades a la vinya ens garanteixen uns resultats molt positius en molts aspectes agronòmics, econòmics i en sostenibilitat.

Anem a començar a citar les diferents pràctiques vitícoles.

PREPARACIÓ DEL TERRENY


Eliminació de les restes vegetals i adequació física de el terreny. Posar especial atenció si el cultiu anterior ha estat vinya, s’hauran de treure molt bé les arrels que puguin quedar en el terreny ja que pot ser font de contaminació per al nostre nou vinya. Treure les males herbes mitjançant tècniques culturals (conreador).

En terrenys on anteriorment hagi tingut vinya, deixar un període mínim de 4 anys sense conrear, abans d’establir una nova plantació. D’aquesta manera podem eliminar patògens que poden quedar en les restes vegetals (arrels o fusta vella).

És recomanable també realitzar un subsolat, amb l’objecte de facilitar la instal·lació de sistema radicular i de millorar la infiltració de l’aigua.

ABONAT DE FONS


Anàlisi de sòl, és el primer pas que hauríem de fer abans de realitzar qualsevol acció sobre el terreny. L’abonat de fons ho anem a planificar en funció de l’anàlisi de terra. Tindrem en compte el resultat per prendre altres decisions com l’elecció de l’portaempelt o varietat.

Podem tenir com a referència els valors següents:

Dosi màximes admeses P205Dosi màximes admeses de K2ODosi màximes admeses de MgO
Sòls Pobres250 UF/ha350 UF/ha100 UF/ha
Sòls Francs200 UF/ha300 UF/ha80 UF/ha
Sòls Rics140 UF/ha260 UF/ha50 UF/ha
Taula de dosis màximes d’abonat de fons.

El compost ha d’enterrar-se amb les labors preparatòries del camp.

La fertilització nitrogenada en l’agricultura ecològica s’utilitza fems madur o compost, a raó de 30T / ha com a màxim. Preferentment de boví o oví en alguns casos gallinassa. Si no s’afegeix restes orgàniques, es pot aplicar un màxim de 40 UF / ha de N procedents de fertilitzants minerals.

PLANTACIÓ


Utilitzar material vegetal que porti el passaport fitosanitari i procedent de productors oficialment autoritzats. Emprar un material vegetal de qualitat és de les coses més importants a tenir en compte en una nova plantació doncs tot els treballs previs i futurs que realitzarem a la nostra parcel·la no serviran de res sinó disposem d’unes plantes sanes i de qualitat. Per aquest motiu hem de demanar la planta amb temps al planter de confiança amb la combinació de portaempelt, varietat i clon que desitgem. No tots els planters disposen de la mateixa qualitat de planta és per aquest motiu que hem de demanar la planta a un viver amb bona reputació i que treballin d’una manera seriosa.

Viver de qualitat i prestigi


Casa Jaume Sabaté com a planter Seleccionador especialitzats en la producció de plantes de vinya des de 1889 posem a la disposició dels viticultors una extensa gamma de combinacions varietat-portaempelt així com l’assessorament d’experts.

Disseny de la plantació


A l’hora de la plantació cal tenir en compte la densitat de plantació, moltes vegades delimitat pels reglaments de cada denominació d’origen.

La disposició de les files dels ceps serà aquella que minimitzi l’erosió de el terreny però alhora haurem de fixar-nos en altres aspectes. La direcció d’aquestes files determinaran la intercepció de radiació solar per les fulles i el microclima de la planta. Normalment la direcció nord-sud és la que més es planta perquè és la que aconsegueix major simetria en la il·luminació de les dues cares de la planta. Però en les vinyes situades en zones més càlides com pot ser a Extremadura, Andalusia i Castella la Manxa, amb elevades temperatures durant la maduració del raïm són recomanables l’orientació nord-est sud-oest. D’aquesta manera aconseguim reduir la intercepció solar.

Important plantar aquelles varietats i portaempelts autoritzats per la legislació vigent.

Vinya amb sistema de regadiu per gota a gota.

FERTILITZACIÓ


Cada 5 anys es recomana fer una anàlisi de sòl. Per al període de producció, el tercer any, cal establir un pla d’abonat considerant els rendiments, resultats de l’anàlisi de sòl, la composició de l’aigua de reg i una anàlisi visual de l’aspecte de la vinya.

En el cas de veure símptomes en fulles de carències o excessos de algun component es recomana agafar una mostra de material vegetal per a la seva anàlisi en laboratori.

Els nutrients s’han de subministrar principalment en forma de matèria orgànica.

Fracció Nitrogenada:


L’aportació l’haurem de fer fraccionada al llarg de tot el cicle vegetatiu.

Durant el primer any de la plantació es pot aportar fins a un màxim de 20 UF / ha de N. En el segon any es pot aportar un màxim de 25 UF / ha de N. En el període de producció, en funció de l’vigor de la plantació i de la collita esperada es va a establir un màxim de 40 UF de N.

Fertilització de fòsfor, potassi i magnesi.


En el segon any de la plantació podem prescindir de l’abonat de (P, K, MgO)

En l’any de producció o tercer any de la plantació aplicarem el següent.

Dosi màximes admeses P205 (període de producció)Dosi màximes admeses de K2O (període de producció)Dosi màximes admeses de MgO (període de producció)
Sòls Pobres30 UF/ha100 UF/ha20 UF/ha
Sòls Francs20 UF/ha80 UF/ha15 UF/ha
Sòls Rics10 UF/ha60 UF/ha10 UF/ha
Taula de dosi màximes admeses (N,P,K) en la fertilització per el període de producció (3r any)

Per la fertilització s’utilitzarà preferentment Sulfat de Potassa en comptes de Clorur de Potassa, sobretot en sòls calcaris i/o amb nivells alts de salinitat.

Altres coses a tenir en compte en aquest apartat. Limitar les aplicacions d’adobs foliars a les estrictament necessàries i prèviament justificades per mancances de nutrients.

Els quelats de ferro es poden aplicar per controlar la clorosi fèrrica.

«Espero que aquesta informació pugui servir d’ajuda per a molts dels viticultors i en cas de preguntes no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres.«

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.