Garnatxa Negre

Aquesta varietat, d’origen espanyol, es va introduir a França a l’edat mitjana.

A la Unió Europea, La Garnatxa es denomina oficialment amb altres noms: Alicante (Itàlia), Cannonau (Itàlia), Tocai rosso (Itàlia), Garnacha Tinta (Espanya), Grenache noir (Bulgària, Xipre, Croàcia), Grenache rouge (Grècia).

Els raïms de Garnatxa són de mida mitjana a gran i les baies, de mida mitjana. El potencial d’acumulació de sucres d’aquesta varietat és molt elevat, però pot disminuir ràpidament si s’incrementen els rendiments. L’acidesa és, en general, baixa. La Garnatxa permet obtenir vins dolços naturals i grans vins de guarda, estructurats, amplis i aromàtics, sempre que es planti en terrenys de qualitat i se’n controli perfectament el rendiment.

• Aquesta varietat, molt vigorosa i de ceps potents, pot presentar ocasionalment
  problemes de quallat, especialment en funció de les condicions climàtiques i del
  portaempelt utilitzat.
• Té un port erecte i s’ha de conduir amb poda curta (vas o cordó).
• Exterioritza amb facilitat els símptomes de carència de magnesi.
• Es mostra més adaptada als terrenys lleugerament àcids, amb grava i pedregosos (còdols), que als sòls blancs molt calcaris.