Pinot noir

Aquesta varietat és originària de Borgonya.

A la Unió Europea, el Pinot noir és oficialment denominat amb altres noms: Blauer Burgunder (Àustria), Blauer Spätburgunder (Alemanya), Modri pinot (Eslovènia), Pinot Nero (Itàlia), Pinot crni (Croàcia) i Rulandské modré (República Txeca, Eslovàquia).

Els raïms i les baies són de mida reduïda a molt reduïda. El Pinot noir, en condicions favorables, permet elaborar vins negres de guarda d’una qualitat extrema, que combinen potència, finor, intensitat i complexitat aromàtica. El potencial d’acumulació de sucres d’aquesta varietat és elevat, amb una acidesa moderada justa (en ocasions insuficient quan s’assoleix el punt de maduració òptima) i un color sovint poc intens, però susceptible de mantenir-se en el temps. El Pinot noir també s’utilitza per a l’obtenció de vins base de qualitat per a escumosos.

• El Pinot noir es mostra especialment adaptat a les zones temperades.
• S’expressa de manera òptima i ofereix els seus millors resultats en terrenys argilocalcaris.
• En climes càlids, la seva maduració és molt ràpida, és sensible als cops de sol i les baies tendeixen a pansir-se amb rapidesa després de la maduració.
• En general, el Pinot noir es gestiona emparrat.
• S’expressa plenament quan el seu vigor és baix a moderat i el rendiment és limitat.
• Aquesta varietat, té tendència a produir molts rebrots.